dijous, 19 de febrer del 2009

LA CLASSE DE MÚSICA DELS DE 3r


Aquest trimestre, a la classe de música, estem treballant la cobla, la sardana i Pep Ventura. Hem començat buscant informació a internet i llavors la hem explicat a la resta de companys de la classe. Semblàvem uns conferenciants de primera!
Després, vam fer un mural a l’aula de música amb totes les fotografies i les dades que havíem trobat. Ens ha quedat molt “xulo” !
I ara, com ja sabem moltes coses, també estem fent activitats escrites. A més, avui hem començat a aprendre els punts per ballar una sardana: els curts i els llargs; i per ser el primer dia, déu n’hi do com puntejàvem!
Us anirem informant de tot el que anem fent! Fins aviat!
Per veure'n les fotos cliqueu aquí

BOMBARDEIG DE LA GARRIGA


El divendres passat vam anar a la exposició “Quan plovien bombes”

Hi havia una noia que es deia Alexandra i ens va explicar coses del bombardeig. El que més em va cridar l’atenció va ser que durant el bombardeig van tirar bombes de 50kg i 25kg i que els avions eren italians manats per Francisco Franco. Sortint de l’exposició vam anar al refugi i hi vam entrar. Allà hi havia unes escales molt fosques que em van fer por.

Jo crec que va ser molt interessant saber el que va passar al meu poble.

Alex Sánchez Pacheco

Teatre amb anglès


SNOW WHITE

El dimarts 17 de febrer els mestres i els alumnes

de cicle mitjà vam anar al teatre del Patronat a veure “Snow white”.


Aquesta obra del teatre es una adaptació del conte de la

Blancaneus i va sortir l’ Issam i el Juan Ramon a l’escenari.

Em van agradar els personatges i em feien molta de gràcia.

Crec que l’obra de teatre està molt ben feta.


Marcos, 4t.

dimecres, 18 de febrer del 2009

La Descripció

L'Albert Martínez
És un nen, té vuit anys i va a l'escola els Pinetons, a la classe dels pagesos. No té germans i és molt pesadet.
Té panxolina, els cabells curts i els ulls marró clar. És una mica blanc, no té pigues a la cara i acostuma a portar texans.
Li agrada cridar l'atenció, s'aixeca sempre, treballa una mica, a vegades se'n va a Jaén. No li agraden les mates i juga quan fem Coneixement del Medi. Fa riure poc i sempre té pipí.
Aina Faro, 3r.
____________________________________________________
L'Arnau Tejedor
És un nen que té nou anys, va a l'escola Pinetons i viu a la Garriga.
Té els cabells arrissats, de color negre i marró, té els ulls de color marró i les bambes de color marró.
Li agraden les matemàtiques, els problemes i el bàsquet. És divertit i simpàtic.
Katia Ortega, 3r.

dilluns, 9 de febrer del 2009

Expressió escrita



SI ÉS UN BON CANVI PER A TU, ÉS UN BON CANVI PER A MI


Hi havia una vegada un avi i una àvia molt pobres que tenien un cavall que no feia res. Així que un bon dia van decidir anar al mercat per canviar el cavall per algun altre animal que els hi aportés alguna cosa.

L’avi va anar al mercat i pel camí es va trobar un senyor que tenia una vaca i després li va canviar pel cavall, així que l’ avi es va quedar amb la vaca perquè li donaria llet i formatge. Després es va trobar un senyor amb una ovella i li va dir si li volia canviar per la vaca, l’ avi va pensar que la ovella li donaria llana i formatge. Més tard es va trobar una oca i li va dir si li podia canviar la oca per la ovella i el avi va pensar la oca li donaria plomes i es podria fer un coixí. L’avi amb la oca van seguir caminant i es van trobar un home amb una gallina i també li va proposar fer el canvi. L’avi va pensar que amb la gallina podria menjar ous frescos. Finalment quan va arribar al mercat amb la gallina un home amb pomes podrides li va dir que acceptes les pomes que són pels pobres i que donaven molta sort .L’avi va acceptar el canvi i es va quedar amb las pomes podrides perquè li portessin sort.
De camí cap a casa un home li va dir:
- On vas amb les pomes podrides? La teva dona s’enfadarà i per això et donaré aquest sac de diners.
- Moltes gràcies amic meu, ara estic mes tranquil.- va contestar-li l’avi.

Quan va arribar a casa li va explicar a la seva dona el que havia canviat pel cavall. I amb els diners van poder comprar tots els animals que havia canviat pel camí: la vaca, l’ovella, l’oca, la gallina i fins i tot el cavall. Finalment tots van ser molt feliços i van menjar anissos!
Ismail, 4t.

dimecres, 4 de febrer del 2009

Expressió escrita

EL RATPENAT

Hi havia una vegada un ratpenat que tenia vergonya en sortir de dia perquè se sentia horrorós i lleig.

Un dia el ratpenat era a la seva cova molt trist i llavors van venir els ocells a donar-li una ploma cadascú perquè se sentís més maco. Però després, el ratpenat amb tanta ploma de colors, es feia el cregut. Després, els ocells estaven molt enfadats perquè es feia el cregut i li van treure les plomes que li havien deixat.

Finalment el ratpenat es va quedar sense plomes, horrorós i lleig i més a més sense amics.

Issam, 4t.